Seguint l'aigua (I)

L'aigua que comprem i que més ens agrada l'embotellen en un (governorat) regió que ens queda a uns 50 quilòmetres de casa i hem decidit anar a conèixer la zona.
Com que està situada cap a l'interior, el primer que es percep és que el nombre de vehicles disminueix considerablement i realment és d'agraïr.
Hem anat en direcció a unes muntanyes que, sense ser gaire altes, trenquen l'horitzó.
Algun dels pobles que hi ha per aquesta zona tenen aigües termals, però  la veritat és que amb la calor que fa ningú ha proposat parar.
Seguint la carretera hem creuat un poble que recordava per haver anat, anys enrera, un dia de mercat. Haig de reconèixer que el més sorprenent d'aquell dia va ser trobar una esplanada a on la gent de la zona aparcava els seus "rucs", us ben asseguro que n'hi havia més d'un centenar, sempre hem vaig preguntar com sabien reconèixer el seu animal.
L'altre record que tenia del lloc era i sorprenentment això no ha canviat, que a pocs metres aquest poble té un magnífic llac d'aigua dolça a on els ànecs (prohibit caçar) gaudeixen d'un paisatge idílic.
Aquesta ha estat la primera parada de la nostra sortida i fins aquí territori conegut.

Petons!