El racó de llegir

Sempre m'han agradat les històries, el meu pare tenia l'habilitat d'inventar-se uns contes fantàstics on jo era la protagonista i mentra ell feinejava, amunt i avall, per la lleteria que teniem davant l'església del Carme, me'ls anava explicant. No vull oblidar que amb aquelles anades i tornades del magatzem a la botiga vaig acabar d'aprendre a llegir, de saber les lliçons i les taules de multiplicar.

Els contes troquelats i la descoberta dels tebeos i els còmics amb Zipi i Zape, la família Ulises, Gordito Relleno, Periquita, la pequeña Lulú i molts altres formen part de la meva vida.  El meu avi em mimava comprant-me un exemplar nou cada setmana i quan els havia llegit i rellegit hi havia una llibreria, uns carrers més amunt, on els podies bescanviar. 

Poc a poc els còmics van compartir espai amb els llibres i el salt definitiu el vaig fer amb "Un castillo en el camino" un regal pel meu aniversari que em va convertir definitivament en lectora. 

Des d'aquells moments per les meves mans han passat moltíssims llibres, segurament el meu gust lector seria criticat fàcilment, però  si tenen  una història per explicar...

Un llibre començat o una pila de llibres esperant que els llegeixi (les obligacions del dia a dia no sempre deixen temps per a la lectura) formen part de la meva vida. Llevar- me quinze minuts abans per dedicar-los a llegir mentre esmorzo o fer-ho asseguda en una cadira no m'han impedit gaudir de la lectura, no necessito res especial, però si trobes un racó tranquil i còmode, temps per dedicar-li i un estat d'ànim adequat el plaer és inexplicable.

He trobat aquest plaer 😊 i, de vegades, una foto pot explicar l'inexplicable malgrat no deixi espai per a la imaginació.

Petons!